Arxiu de l'autor: zeroamalthus

Contra Sant Jordi

Quan l’aplaudiment és unànime, resulta difícil restar amb els braços creuats, però de vegades no queda més remei que nedar a contra corrent. L’enamorament dels catalans amb la festa de Sant Jordi és complet i incondicional, però, com tothom sap, … Continua llegint

Publicat dins de Un dia de fúria | Deixa un comentari

“Res no és real”. Despertant de la becaina grossa.

Obro la primera pàgina. Llegeixo el primer capítol, amb un cert recel. Llegeixo el segon. El tercer. I ja està. Suspensió de la incredulitat assolida en un temps rècord. Ja m’he submergit completament en un altre món. El món que … Continua llegint

Publicat dins de Disclaimer: Això no és una crítica | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La llibreta (robada)

No em digueu que no és un argument ben novel·lesc: Un escriptor perd la seva llibreta de treball, plena d’anotacions, textos, idees, esborranys i esquemes de la novel·la que està escrivint. La llibreta passa a tenir una qualitat mítica. És … Continua llegint

Publicat dins de El bell malson d'escriure, Un dia de fúria | 1 comentari

La Transacció

“El seu parell d’ulls va restar a l’altura del meu parell d’ulls, i va ser com si les ànimes mesuressin la seva profunditat per dirimir una jerarquia encara vacil·lant: qui estarà a sobre i qui restarà per sota. Va ser … Continua llegint

Publicat dins de El bell malson d'escriure | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

“K. L. Reich”: zebres a l’Àrtic (o com Telemadrid em va fer descobrir una lectura imprescindible)

Sí, ho he de reconèixer, fins fa un parell de mesos no sabia qui era Joaquim Amat-Piniella ni coneixia la seva obra central, la novel·la K. L. Reich. Aleshores va arribar l’afer de Telemadrid: la peça televisiva en la que es … Continua llegint

Publicat dins de Disclaimer: Això no és una crítica | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

De viral a modest: escoltem més aportacions al debat

Francament, estic sorprès per la manera, gairebé viral, en la que ha circulat el meu post de dijous sobre Tv3, el lloc on treballo. Imaginava que em llegirien els amics, que tindria més lectures que els zeros habituals. Però mirant … Continua llegint

Publicat dins de Un dia de fúria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

DFW: el narrador, primer de tot, ha de ser un observador

“Los narradores como especie suelen ser mirones. Suelen acechar y observar. Son observadores natos. Son espectadores. Son esos tipos del metro cuya forma disimulada de mirar resulta inquietante. Casi depredadora. Es porque las situaciones humanas son el alimento de los … Continua llegint

Publicat dins de El bell malson d'escriure | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari