Arxiu de la categoria: El bell malson d’escriure

La llibreta (robada)

No em digueu que no és un argument ben novel·lesc: Un escriptor perd la seva llibreta de treball, plena d’anotacions, textos, idees, esborranys i esquemes de la novel·la que està escrivint. La llibreta passa a tenir una qualitat mítica. És … Continua llegint

Publicat dins de El bell malson d'escriure, Un dia de fúria | 1 comentari

La Transacció

“El seu parell d’ulls va restar a l’altura del meu parell d’ulls, i va ser com si les ànimes mesuressin la seva profunditat per dirimir una jerarquia encara vacil·lant: qui estarà a sobre i qui restarà per sota. Va ser … Continua llegint

Publicat dins de El bell malson d'escriure | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

DFW: el narrador, primer de tot, ha de ser un observador

“Los narradores como especie suelen ser mirones. Suelen acechar y observar. Son observadores natos. Son espectadores. Son esos tipos del metro cuya forma disimulada de mirar resulta inquietante. Casi depredadora. Es porque las situaciones humanas son el alimento de los … Continua llegint

Publicat dins de El bell malson d'escriure | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

David Foster Wallace i la clàssica lluita entre l’exhibicionisme i l’eficàcia en la prosa

A David Foster Wallace –dempeus– no li agradaven gens les entrevistes. Es posava tens i a la defensiva. La seva ment, hiperactiva i laberíntica, no es trobava gens còmoda en el marc d’una entrevista periodística convencional. Només en les converses … Continua llegint

Publicat dins de El bell malson d'escriure | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Serra/Forns. Les pors d’escriure.

“Què, com vas? Què fas últimament? Escrius alguna cosa? Aquesta situació sempre genera incomoditats, perquè sempre hi ha algú que escriu molt i la seva emoció i productivitat t’enerva i t’encén d’enveja, però en general ho resolem cordialment. Fonollosa una … Continua llegint

Publicat dins de El bell malson d'escriure | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

New Post, clic. Llibreta de treball.

La sang comença a circular per les venes d’aquest bloc. És un despertar lent, però decidit. I ple de bons propòsits. D’entrada, definim-ne la intenció. No sé com funcionen els escriptors de debó, però jo treballo amb un complicat sistema … Continua llegint

Publicat dins de El bell malson d'escriure | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Zero a Malthus

Zero a Malthus és el títol d’un conte de Pere Calders que apareix a Invasió Subtil. Em seduïa la idea de batejar el meu bloc amb el títol d’algun dels contes d’aquest llibre, que és una de les pedres sobre … Continua llegint

Publicat dins de El bell malson d'escriure | 2 comentaris